UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

A les vuit i mitja del matí del dissabte ja hi érem tots al punt de trobada i preparant-nos per sortir. Després de deixar al cotxe el material innecessari per a les activitats, ens vam posar a caminar cap a la Vall d´Orris. Al cap d´una hora amb les motxilles a l´esquena vam arribar a la destinació.

Ens vam dividir en dos tallers, uns aniríem a fer un petit corredor i els altres a fer un tram d´escalada en gel, i després de tres hores ens reuniriem i canviaríem de taller. El problema va ser quan el grup que anava a fer el petit corredor no va arribar a temps degut a la tardança de muntar les reunions; així doncs, l’altre grup es va ficar, al passar les tres hores, a fer el mateix corredor. Al acabar el corredor el primer grup va baixar a ràpel una part, i l’altra descendint pel corredor. L’altre grup, en canvi, va baixar més ràpidament per poder arribar al refugi a hora. Al reunir-se els dos grups i recollir el material ( fins i tot alguna pedra que altra), vam marxar per arribar als cotxes d’hora (no vam tardar molt). L’últim repte del dia era arribar al refugi a l’hora del sopar, i per sort, el vam complir.

Vam poder sopar, i després d’un temps parlant, ens vam anar al llit. El diumenge, ja hi érem esmorzant a les 6:45, i a les 7:15-7:30 estàvem preparats per a marxar a fer la “Canal Estreta” del Gra de Fajol Petit, 200m, AD+. Vam estar caminant al voltant dels 15 min. per apropar-nos a l’entrada del canal. Ens vam encordar en cordades de tres i ens vam ficar a pujar. L’únic problema va ser que hi van haver dues baixes, i s’hi van quedar una cordada de tres i dues de dos. Vam estar pujant per l’estreta durant unes quantes hores plenes d’emocions (alguna caiguda que altra i altres moments divertits). Al arribar al cim era al voltant de la una del migdia. Una de les baixes havia pujat per un camí alternatiu per rebre´ns i compartir el moment. De baixada va anar tots junts, alguns una mica més ràpids que altres, i finalment ens vam retrobar al refugi, on vam poder menjar el nostre merescut dinar ( i beure alguna birra que altra). Per últim, al acabar de dinar vam marxar cap al cotxe on ens vam acomiadar per finalitzar el curs.

Tot plegat va ser un bon exemple de que aprendre pot ser divertit i emocionant.

Crònica del gran: Martín González pròxim piolet d’or!!!!