UEC Tortosa – Escalada

Secció escalada de la UEC Tortosa

Les mones esquiven l’aigua!!!!

22 Abril 2019 per Jaume

El divendres a trenc d’alba sortíem dos companys cap a Rodellar, on el temps ens respectava i deixàvem segons les previsions el mal temps a la nostra zona, Terres de l’Ebre.

3 hores de cotxe ens esperaven fins arribar al poblet, on després d’una càlida rebuda al Càmping Mascún i deixar el cotxe, ens preparem el material i ens dirigim al primer sector on teníem pensat escalar i gaudir de la roca del barranc del Mascún i deixant-nos anonadats de les vistes que vam poder gaudir de les grans bovedes del lloc. Increïble, s’ha de viure i estar-hi.

Així doncs, cap a Nuit de Temps, on unes vies de gairebé 40m ens esperaven quietes i amables, on gaudiríem dels nostres primers “saques”!!!! Quines volades, però quines línies més boniques!!!! Anem coneixent gent a peu de via, cadascun més fort que l’altre, que bonic és vore escalar a gent que en sap i que pareix que camini vertical!!!

Un cop fetes les vies assequibles del sector, ens mudem i anem a vore el Bikini, on en una mica de pa de motlle ens vam tenir que menjar en patates les vies més “sobades” del lloc, crec, deu ni dó!!!! Poses un peu i patina, t’hi poses tot dret damunt d’ell i cap avall…. les mans pareixien pastilles de sabó…. quin sofriment!!!! Allí vam conèixer una parella de xinets, que ens van salvar la vida, agrair-los ara ja, que ens desequipessin la via que no vam poder acabar degut a la falta de peus, canya (al cotxe) i les poques forces que ens quedaven. És bonic veure que encara queden grans persones en aquest món!!!! Moltes gràcies!!!!

Ara, ens retirem barranc avall, o amunt, no ho recordo perquè vam pujar i baixar tantes vegades que sort de l’olor a refugi que ens va sobtar i vam retirar, volíem descobrir nous sectors i noves raconades i el Kalandraka ens va aparèixer!!!! Que curiós, i quines vistes i tot un plaer estar allí, rodejats de natura, d’unes vistes precioses, menjar ecològic i unes cervesetes fresques!!!! Vam aprofitar i ja que estàvem soparem, uns bons plats servits per uns cambres molt amables, no ho pareix un refugi (per tot el que pots fer-hi), però l’hospitalitat que s’hi desprèn et retorna a que sí que ho és i quina qualitat més bona!!!!

Després de sopar, toca descansar així doncs, cap al càmping i a dormir que demà ens queda un altre dia d’apretar!!!!

Ens aixequem i amb la calma, anem preparant el material, i després d’uns petits “rifirafes” convenço al company d’anar a escalar La Cuca de Bellostas, una agulla aconsellada pel guarda del refugi i que en imatge és espectacular. Arranquem direcció a creuar-nos tot el barranc, i ens sorprèn la restricció que no ens havien avisat sobre la regulació de l’escalada del període del 30 de desembre al 30 de juny i per aquesta raó, la respectem i creiem convenient no anar-hi per tal de poder conservar la natura i el nostre espai.

Girem cua i ens dirigim ara als sectors de La Surgencia i La Fuente, on passarem la resta del dia anant amunt i avall i on una d’estes gaudirem de la visita d’uns cavalls amb els seus genets que fan un pam de goig. Per cert, aquests dos noms, són deguts a la Font del Mascún que neix al costat mateix del lloc, i on degut al karst que hi ha a la zona fa que aflueixi aquesta aigua de sota la terra.

Ens muntem la nostra primera via, avui gaudim de les típiques “xorreres” de Rodellar, impactants i dures a la vegada!!!! Deixem la via equipada on la proven uns companys de peu de via de Manresa i uns altres bascs i anem a escalar a La Fuente, on hi havia overbooking!!!! Quina via queda lliure? Aquella, doncs a ello!!!! Al arribar el migdia, es buida la cosa i podem provar-ne d’altres, també molt divertides i per no tocar les parts més patinadores ens muntem les nostres formes per fer un poc d’equilibris i poder encadenar-ne alguna!!!!jijij

I tornem cap a la Surgencia, on encadenem la nostra via i provem la següent molt bonica també però dura, amb unes “xorreres” impressionats ja des de la sortida.

Se’ns ha fet tard i decidim retirar, ja que avui ja baixem cap a casa per demà tornar a marxar!!!! És malaltia o ganes de xalar i passar-nos-ho bé?

Passem a recollir el cotxe i anem cap al refugi del Kalandraka un altre cop a menjar el que ens havíem deixat de provar ahir!!! Menjar ecològic, per vegetarians, vegans i carnívors!!!!

Un cop hem recuperat forces, i amb el cafè animat, decidim agafar el cotxe i cap a casa, 3h més de viatge ens esperen i aquesta vegada sí plovent, la qual cosa ens fa prendre la decisió de per demà anar a escalar al Sharma Climbing de Barcelona, on se’ns uneix l’Anna, l’ànima de la festa i la més pedregosa de l’últim curs d’alpinisme nivell 2 que vam fer a l’entitat i el seu germà l’Enric. Aquest cop deixem el Ferran i anem amb l’Omar, Raül, la Cris, Francesc i la Gisela.

Arribem a les voltes del migdia, però les preses estan calentes!!!!jijij

Ens canviem i vinga, a pegar-li metxa, calentem un poc i comencem per les vies més fàcils, on un servidor es quedarà….jejeje

Anem pegant voltes pel roco i provant i encadenant alguns dels molts problemes plantejats pels equipadors, unes vies molt boniques i que et deixen gaudir molt en tot moment. L’Omar, el Francesc i el Raul estan a un altre nivell, i els més terrenals, anem fent i apretant en vies de fins alguna groga!!! Tot i que ens sorprèn i déu ni do l’Enric!!!! Pareix un autèntic cranquet de roca, ni més ni menys com sa germana!!!! (Quan ho llegeixi em mata)

Fem un petit descans, per agafar forces, tot i que crec que les mans i els músculs ja no ens deixen fer molt més….. Però som cap quadrats i natros a ello!!!! Seguim apretant i resolem molts dels problemes que hi havien plantejats allí!!!! Que guai!!!! I si xalem!!!! Ara sí, toca fer la cervesa, excepte el Raul i la Gisela que encara es queden enganxats!!!! Quina corda tenen els bandarres!!!!

Un cop decideixen abandonar, no sense abans anar a fer algunes dominades i campus de la part de d’alt del roco, baixen i ho celebrem amb un bo i refrescant suquet de civada al més estil escalador!!!!!

Demà ja no toca, esta tot tancat i tornar a Barcelona a escalar ja sí que seria malaltia….. a part els probabilitats d’aigua són grans i per tant, deixem tot el material aparcat i fins dimarts!!!

Un gran Setmana Santa amb grans companys i gaudint del que ens agrada, la companyia i l’escalada!!!!! TOPe gama que diu un gran amic!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *