UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

Aquest cap de setmana vam obrir el curs d’alpinisme nivell 2 amb un bon esmorzar a l’Hostal La Cabanya de Setcases, mentre esperàvem a la totalitat dels cursetistes. Un cop arribats tots, vam aprofitar per fer una breu explicació de tota la temàtica del curs: nusos, cordes, tècniques i material necessari, abans però, vam haver de presentar-nos i explicar les nostres vivències a la muntanya, per així, donar una idea als instructors de quina tara era la que incloíem.

Sense més dilació, vam agafar els cotxes i cap amunt, al pàrquing que hi ha a la vora del Refugi d’Ulldeter. Allí ens vam canviar i agafar el material “imprescindible”. Sorpresa, ens trobem amb la Meri, una súper escaladora i ara alpinista que l’any passat va fer el curs amb nosaltres de crestes i ara ves-li darrera!!!! Crec que a tots ens va fer il·lusió i trobo que havia pegat l’estiron hi tot!!!! jijijij (si ho veu em mata). 

Reunits al principi del GR-11 vam començar a pujar direcció al Refugi. Alguns ja tenien calor i roba amunt, roba avall, gairebé es despullen hi tot!!! Si són 10 minuts arribar-hi!!!!

Un cop a d’alt, deixem el material que no necessitem al refugi i ens anem cap a la falda del Gra de Fajol, abans però, els nostres instructors ens fan un breu taller de DVA, pala i sonda, on ens expliquen el funcionament i el seu protocol. Un cop arribats, descarreguem (paraula del cap de setmana i que sols al final d’aquesta crònica, potser faig l’esmena, ja que no sé si s’ho mereix…..). Comencem amb la recerca i pràctica de la detecció de víctimes d’allau, en Jordi ens ha amagat un aparell i anem a trobar-lo, això pareix una horda de galls!!!! Passen els minuts i aquí ningú troba res, mareta meua….. Esta aquí, esta allí, seguiu-me!!! Jajajaja Però bé, la primera vegada sempre és entretinguda!!!! Finalment la desenterrem i tornem al punt de les motxilles on en passats uns minuts en Jordi torna a fer de les seves i aquest cop ens en amaga 2, un poc més d’organització és el que trobem, no obstant, si els dos aparells fossin persones ja estarien més que enterrades, bé una potser al cel prenent la fresca!!!!jeje

Ara, fem la prova i enterrem a un dels instructors, no abans sense aclaparar un poc a un dels voluntaris que s’havien presentat per ser enterrats sota la neu i fer proves amb les sondes del què es nota en una persona soterrada a la neu.  

Finalitzat lo “ball del punxonet”, deixem estar tranquil a Francesc, el desenterrem i tornem al camp base, allí ens dividim en grups de dos per tal de desenterrar l’aparell, mentrestant, uns altres fem el bolet de neu i uns altres piolets en T, també provem d’enterrar bosses i pals, la qüestió és cavar i jugar amb la neu, però sobretot aprendre aquestes tècniques per tal de en cas de necessitat poder usar i saber fer un ràpel del qual ens puguem retirar a temps i amb seguretat.

En Jordi, en Francesc i el Lluis ens expliquen el tema de la neu i quines haurien de ser les condicions més òptimes.

Aprofitem, ara i ens mengem el dinar, mentre alguns encara busquen els DVA, o fan els bolets de neu, en Jordi ens delecta amb una cova excavada amb menys de 5 minuts, màgia o un paleig estratègic increïble?? Sabeu que ve després no???

Algú s’amaga dintre i dóna ensurts al personal….. criaturades….. però què hi hem de fer? Tot fa grup i “trenca el gel” mai més ben dit!!!! Fins hi tot en hi ha dos que cauen bocaterroses sobre la neu!!!!!jajjaja Lo fotut és que un servidor no pensa que la venjança és un plat que es serveix fred i tocarà descarregar…..

Ara ve la millor part, tots em acabat de buscar els aparells i ja ho hem fet un parell de vegades, i també em practicat amb les diverses tècniques de fortuna, ens dirigim a practicar l’autodetenció, com a xiquets petits!!!! En totes les postures hagudes i per haver aconseguim un per un sortir del pas.

Ara sí, un cop em practicat suficient, ens dirigim cap al Refugi d’Ulldeter, on aprofitem per canviar-nos i fer la xarrada del com hem vist el dia d’avui. Al cap d’una estona i seguit d’uns quants “suquets d’ordi” comencem amb el sopar!!!! Mare de déu!!!! Quin fatam!!!! Sopa, ensalada i un poquet de carn, per repetir, tornar a repetir i menjar més per recuperar forces, tot i no ser molt exigent el dia, el Sol i el fred refrescant de bon matí i finals de la tarda ens ha deixat KO.

A les 22h de la nit ens tanquen els llums i ens dirigim a les habitacions a “dormir”. JI JI JI JA JA JA JI JI JI JE JE JE.

No hi ha qui pugui dormir-se. Al final aconseguim “descarregar” alguns més que altres, ja que les serenates i lo “hand made” donen joc!!!!jijij Van passant les hores fins les 7h del matí!!!! Quina bestialitat!!! Si no estan ni fetes les carreteres!!!!

Bé, en breu tots a esmorzar i això no ho perdona ningú!!!!jijij

Un cop esmorzats, anem als voltants del Refugi, on hi ha un poc de neu i gel i on practicarem l’encordament de glacera i com fer reunions al gel, sempre en precaució de no tocar la punta dels cargols al terra. Encara aquí no hem descarregat…..

Uns altres, aprofiten i munten reunions a la roca, amb els friends, tascons, pitons, etc….. Quines obres d’art!!!! D’aquí tots a enginyers i arquitectes!!!!! Descomposició de forces incloses. 

Al cap d’una estona i quan tots ho havien practicat, ens encordem, agafem el material “necessari” i pugem a per un roquer de la vora. Aquí, avui i ara toca escalar amb crampons, piolets i posant material flotant!!!! Quina tamoreta xeic, no obstant uns pels altres i amb ajuda dels genollos molts de nosaltres, anem arribant per tal de poder muntar les reunions.

Anna meneo que farem tard, aspavil que se mos gelarà lo sopar (són les 14h de la tarda), que falta molt??? Ja arribem??? Encara tinc torticulis d’estar assegurant i no poder pujar!!!! Totes les cordades, arriben d’alt, i baixen i jo encara estic a “peu de via”!!!!jijiji 

Després de marejar un poc la perdiu i superar les nostres temors, ens esperem a la zona on teníem les motxilles i d’allí ja arranquem cap a baix, no sense abans “descarregar” les motxilles i posar tot el material ben endreçat al lloc.

Ara ja sí, sols queda arribar al Refugi, agafar la resta de coses que portàvem per dormir i cap als cotxes, on ens acomiadem fins la setmana vinent, bé un servidor, espero poder donar el callo a la sortida postcurs però no podrà assistir-hi….  

PD: Aprofito per donar mil gràcies als tres superinstructors!!!!! Que guai!!!! El que em aprés i no res van pel mateix camí!!!!jiijiji

També, comentar que aquest grup mola, muntanya no sé si en farem molta però riure i xalar ho peten!!!! Moltes gràcies per assistir-hi i després per voler aprendre, heu millorat molt en poc temps i ara esta a les vostres mans seguir fent-ho!!!! Una abraçada a tots i fins ben aviat!!!!!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•