UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

El monogràfic va començar per alguns més prompte que pels altres, amb les instruccions del director havíem quedat a les 9h del matí del dissabte dia 9 a la gasolinera Petromiralles de Cercs, els tortosins ens tocaria matinar i de valent!!!!

Així i en aquesta premissa, ens vam posar mans a l’obra i a les 6h del matí sortíem de Tortosa, direcció Sarral on recolliríem al director i continuaríem el viatge reagrupant cotxes. Ben aviat ja comencen els contratemps, algú es passa un desviament, algú s’equivoca de pàrquing a Berga, i prou, que sinó no ens pararem de queixar. Arribem a la gasolinera i ens organitzem en una senyora taulada degut al munt de gent que érem i els instructors comencen a explicar un poc de temari, després de conèixer-nos una mica.  Mentrestant alguns esmorzant, ja s’hidraten bé perquè el dia pinta calorós.

Un cop feta la breu explicació, torne-m’hi, cap als cotxes i direcció Rasos de Peguera, on faríem uns tallers, un de material i reunions, un altre d’encordament i un altre jugant amb els pitons i fent algun ràpel.

Sense gaire temps per dinar, ens dirigim a la cresta de Rasos de Peguera, ja que se’ns ha tirat el temps a sobre, ens repartim amb grups o més ben dit ens imposen els grups ja que som una mica penes i poc “exaos palante” i comencem la cresta. Aquí tornem a tenir algun sinistre, i és que cau un Reverso dalt a baix…..som un cas!!!! Bé després avore si tenim sort i el trobem. Prosseguim amb la cresta i anem posant algun que altre ferro per tal de jugar amb ells i assegurar-nos i practicar com es posen en altura que sempre és diferent que a peu de via. Aguantarà? No? Saltarà? Qui sap? La qüestió és posar-lo i tirar que diràs que sols el fet de que estigui allí ja canvia lo cap. Fem una petita grimpada i arribem al final, on fem el ràpel i cap als cotxes, és tard i encara em d’arribar al refugi.

Un cop allí el guarda del refugi, en Jordi, un crack, ens rep amb les mans obertes, ens canviem, hidratem una mica millor i comencem amb el sopar!!!! Déu ni do quin sopar!!!!! I alguns hi repeteixen hi tot!!!! Un cop sopats, ens retirem a dormir, tot i que hi ha algun que encara està penjat per les parets…..quina enveja!!!!! Per cert, com que som molt melosets i jovenets ens deixen algun peluxe i burret per tal de dormir abraçadets!!!!!

A les 6h tots a l’aire que pinten bastos al migdia, tempesta elèctrica, i ningú porta un cotxe elèctric…. anem torts. Així a les 6h ja estem tots a taula esmorzant i agafant forces. En 5 minuts surt l’autobús, i llavors comencen los corrillos, jejejje que bé juguen les cartes aquests instructors. Comencem la pujada ben “descarregats” cap a la cresta nord del Pedraforca, quina pujadeta, como me pone, i per rematar creuant la tartera, una passa amunt 10 avall…… quin fart de riure!!!! Ens posem mans a l’obra i recuperant els grups del dissabte, ens encordem i anem fent, ferro aquí, cordino allà, ben juntets i que no corri l’aire!!!! Així arribem al pic dels Cabirols, on 3 grups fan el ràpel cap al Gat i d’allà l’altre i cap avall. Els altres 3 peguem la volta i refem el camí, l’aigua esta aquí i amb ella els trons. Ràpid a sortir de la cresta i cap al refugi, no sense abans i ara sí quin gust de baixar per l’aixeregall!!!!! Com a nens petits!!!!! Arribem al seu final i ens assentem i traiem totes les pedres que portem tant a la sabata com al calcetí alguna se’ns ha colat!!!! Prosseguim tots junts cap al refugi Lluis Estassen on en Jordi ens torna a rebre amb les mans obertes i ens fa un arròs de muntanya per llepar-s’hi els dits!!!!!Quin gran equip!!!!

Arriba el moment, ens despedim i marxem, un gran cap de setmana, coneixent petites grans persones i esperant tornar-nos a retrobar prompte!!!!! Moltes gràcies per compartir aquests moments, em gaudit, après i sobretot ens hem conegut; gent que val la pena!!!!!

Una frase que sempre em ve al cap amb els cursos: La vida és una obra teatral que no importa quant hagi durat, sinó lo bé que hagi sigut representada.