2on Finde XII Curs de Tècniques bàsiques de muntanya
Com deia Àngela la companya de fatigues d’aquests dos caps de setmana intensos, profitosos i agradables: “con el bocadillo de longaniza se da por terminado el curso de montaña”. Però es que també la segona part del curs el dissabte 29 d’abril, es va inaugurar oficialment amb uns quants entrepans de llonganissa quan ens vam reunir tots per preparar forces, i carretera cap a la darrera corba abans de Vallter 2000.
D’allí motxilles a l’esquena i amunt, encarant el refugi d’ Ulldeter. Des de que vam deixar els cotxes la cosa prometia, xafàvem neu!.
El refugi en un lloc idíl·lic, als seus peus i obrint-se entre les muntanyes, la Vall i a l’esquena, el Circ del Ter amb els cims del Pic de la Dona, el Gra Fajol i el Bastiments (2874m), el nostre objectiu. Dada curiosa, el primer refugi d’alta muntanya de tota península Iberica, es va construir aquí fa més de 100 anys. Ara només hi queda una placa commemorativa.
No vam perdre temps i després de descarregar motxilles i prendre posició al dormitori. Armats amb arnesos, cascos, piolets, bastons, grampons, mosquetons, cordes i cordinos, ens vam dirigir a fer les pràctiques.Com enfrontar una pendent amb piolet i grampons, muntatge de ràpels d’emergència, encordament en glaciar. A les pràctiques de l’autodetenció vam xalar com xiquets.
(Després, el que va passar al refugi al refugi es queda, je, je, je)
Ben d’hora, ben d’hora, del diumenge, ens posem en marxa cap el pic de Bastiments, la meteorologia no es presenta molt propicia, boira i vent. La sensació tèrmica a mesura que anàvem pujant cap el Coll de la Marrana, anava baixant, i el vent bufava cada cop amb més força, convertint el paisatge pirinenc, amb un d’alpí, el que feia que l’esforç i les sensacions fossin encara més intenses.
Un cop al Coll i amb la cresta de pujada al pic per davant, decidim de manera consensuada, que el millor és no arriscar i tornar enrere.
Una darrera i valuosa lliçó, anem a la muntanya a gaudir-la i no a posar-nos en perill innecessàriament. Una retirada a temps és una victòria. Així que, després de les fotos de rigor (al terra, el vent ens tombava), emprenem la pendent de baixada utilitzant una de les tècniques apreses el dissabte i en un tres i no res, al refugi. Recollida de pataquets i un altre cop a la carretera, encara ens quedava creuar tot el país.
Entrepà de llonganissa per concloure oficialment el XII CURS DE TÈCNIQUES BÀSIQUES DE MUNTANYA.
Personalment, han estat dos caps de setmana en els que m’heu fet gaudir de la muntanya d’una manera que sempre portaré a dins, amb ganes de més i fins que el cos aguante.
Només queda agrair-vos l’atenció, la cura i les ganes que poseu, Ànims, Salut i Muntanya!!
