UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

Secció escalada de la UEC Tortosa

Escalada del Pont a Alacant

15 desembre 2011 per uec tortosa

Com cada any, aprofitant el pont de desembre, anem en busca del bon temps cap a terres d’Alacant, per a escalar les parets més famoses del País Valencià . Marxem el diumenge a primera hora cap a terres valencianes i aprofitem l’autovia de la Plana CV-10, que no coneixíem. Desprès de la pertinent parada per esmorzar arribem a la zona del barranc de Mascarat, la zona que ens cau més a prop. El barranc del Mascarat, prop de la desembocadura forma un congost en que es formen dues esveltes agulles unides entre si per. dos ponts. Deixem el cotxe a la urbanització Maryvilla i anem caminant cap a la via elegida, la GEDE, una via de 180 m V/A0 (6b) , que ascendeix cap a l’agulla inferior a travès de placas i fisures. Desprès de fer el primer llarg, topem amb el costat negatiu de la zona, la carretera. A part de l’acompanyament del soroll del tràfic, és una fácil diana en cas de caiguda de pedres. Decidim abandonar i rapelem des de la reunió fins a la carretera. Com ja es tard anem a la veïna zona del Toix, a fer una altra via més curteta, l’esperó Limaban (V). L’aproximació es de cinc minuts, la localització és fácil, ja que ja la coneixíem. Les vistes són autèntiques bajanades urbanísticas, en perfecta concordança amb la zona. El llarg més bonic és el segon, una elegant fisura en forma d’arc que s’escala íntegrament en bavaresa. Atlètica i generosa en canto. Desprès esdeve un passeig pel grans blocs, pitons varis, ponts de roca i ens plantem al cim del Toix. Amb tres rapels som de nou a peu pla. Agafem la furgo i en direcció cap al poble de Finestrat, on soparem i dormirem.

El segon dia, la zona elegida és el Puigcampana, la muntanya més significativa de la comarca de la Marina. La seva silueta en forma de campana des del nord contrasta amb les muralles de roca de fins a 700 m de la vertent oest. La via elegida és l’Espoló Elegant V+/A0 (6b+). Via orientada al sur, oberta el 1978. Desprès de certes dificultats, trobem la fletxa picada a la roca que marca l’inici. El llarg més difícil és el segon, que fem sense problemas en artificial. Desprès segueix el fil de l’esperó fins que perd dificultat i verticalitat a la part alta de la paret. Desprès de 8 llargs, atravasem la sendera marcada en roig fins trobar la pedrera que ens menarà a baix de nou. De baixada , parem a la font del Molí, ens refresquem i mengem una mica. Decidim anar cap a Polop, per encarar l’últim dia al Ponoig. Desprès de fer unes cervesetes i rumiar-ho una mica, decidim canviar d’estratègia i anar al penyal d’Ifach. Així que agafem la furgo i cap a Calp, on sopem al Dràcula i a dormir al passeig marítim.

El penyal és un monòlit de roca que es fica cap al mar, de 323 m , la muntanya més coneguda del País Valencià. L’escalada és peculiar, degut a la qualitat de la roca, afectada per. la humitat del mar i l’erosió. També cal tenir en compte les gavines, autèntiques mestressas del penyó. Triem la via Piratas (V+), que coincideix en els dos primers llargs amb la Valencians, fins al peu del diedre-fisura. Aquí ens fiquem en uns parabolts de la via Miserables, que pugem en artifo , i desprès retornem a la via Piratas, fins una reunió en una cova i una fumera on passem per dins, fins al cim. Coincidim amb nombrosos turistes que aprofiten en dia festiu per pujar per la sendera. Baixem de nou cap al cotxe i en marxa fins a casa. Fins l’any que vé.

Activitat realitzada els dies 4, 5 i 6 de Desembre per Albert Besalduch, Toni Serrat i Joan Tiron.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *