UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

Secció escalada de la UEC Tortosa

Aventures i desventures al Posets

28 març 2011 per uec tortosa

PRIMERA PRIMAVERAL AL CORREDOR JEAN ARLAUD DE POSETS

El passat cap de setmana del 26 de març quatre integrants de la UEC de Tortosa, Ferran, Albert, Lluís i Jordi ens varem desplaçar a la vall de Chistau amb l’objectiu d’inaugurar la temporada de corredors. El nostre objectiu: el corredor Jean Arlaud del Posets, un dels clàssics dels Pirineus. A priori la idea era realitzar el recorregut en dos dies, fent nit a la Glacera de Llardana a 3000 m. per tal d’atacar el corredor amb frescor el dia següent, tot i que finalment i degut a problemes logístics varem haver de dormir al fons de la vall al refugi lliure de Biadós (1740 m.), i realitzar tot el recorregut d’una tirada a l’endemà.

Sabíem que ens esperava un dia bastant dur amb molts metres d’ascensió, així que a quarts de cinc del matí del dissabte ja empreníem la pujada a través del bosc. L’ascensió de nit a través del bosc, la neu acumulada a partir de cotes bastant baixes, juntament amb la inexistència de traça prèvia, ens va condicionar la marxa contra pronòstic, resultant que el recorregut d’aproximació fins a peu de corredor ens va costar més de 5 hores. El dia aparentment s’havia aixecat clar, però no ens podíem relaxar en absolut. Varem deixar els esquís i les raquetes i emprendre l’ascensió; el corredor va resultar bastant complet, incloent algun pas de roca, ressalts de gel, en definitiva, molt recomanable. Encaixonats com estàvem i treballant-nos el corredor quasi no ens varem adonar del canvi de temps que estava va succeint; entrant la boira i començant a nevar.

Aproximadament a les 13h i amb bastant de retard segons les nostres previsions fèiem cim al Posets i enmig de l’espessa boira empreníem el descens; va ser aquí quan la traicionera boira ens va jugar una mala passada, desorientant-nos per complet i fent-nos equivocar alhora d’encertar l’aresta de baixada. Anàvem en busca de les nostres pròpies petjades que ens havien de conduir a recuperar el material i a emprendre la baixada pel mateix lloc per on havíem pujat, traça però, que mai vam trobar. Les hores de cansament s’anaven acumulant i el fet d’anar obrint traça resultava esgotador. Després de caminar durant vàries hores flanquejant a través d’una espessa boira, i sense poder veure a més de quinze metres, varem decidir per decisió unànime donar el material per perdut i emprendre la baixada per tal de perdre cota abans de que la nit se’ns tirés a sobre. Les reserves d’aigua estaven a punt d’esgotar-se i la duresa de la jornada havia superat en escreix les nostres expectatives. Aquí va ser quan varem començar a posar a prova la nostra resistència tant física com mental. La baixada era interminable, la vall elegida per al descens només feia que revirar una vegada i una altra sense descendir i el seu final no s’intuïa, obrint traça amb una neu tova que de quan en quan ens enfonsava fins la cintura. Va ser llavors, en les condicions en què ens trobàvem immersos, perduts, amarats, sense aigua i amb el fred calat al cos, que va arribar el moment de prendre una decisió important: havíem de sol·licitar el rescat abans de que es fes de nit. Després de diversos intents fallits per falta de cobertura finalment varem poder realitzar la trucada d’emergència, i a la ratlla de l’ocàs, després de més de 16 hores d’haver sortit de Biadós, el GREIM (Grupo de Rescate Especial de Intervención en Montaña) de la Guardia Civil de Benás van acudir al nostre rescat. Per sort a última hora de la tarda les condicions atmosfèriques es va reconciliar amb nosaltres, aixecant-se la boira i permetent el rescat en helicòpter. Les referències que els havíem facilitat per a la nostra localització van resultar suficients. La boira ens havia desorientat completament ja que estàvem baixant per una vall dels Ibons que desemboca a la Vall d’Eriste, a l’altra vessant del massís!!

Finalment tot va acabar amb final feliç, i exhaustos però ja relaxats i rehidratats, el diumenge al migdia tornàvem cap a casa amb la lliçó ben apresa. Només ens faltava esperar el bon temps per poder recuperar el material perdut.

By Jordi Batilda.

FOTOS

2 respostes a “Aventures i desventures al Posets”

  1. "Parte Meteo" ha dit:

    Ja ho dius bé, "primaveres" al corredor Jean Arlaud de Posets.

  2. @lbert ha dit:

    Material recuperat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *