UEC Tortosa – Escalada i Alpinisme

Secció escalada de la UEC Tortosa

2º CAP DE SETMANA CURS ESCALADA 2009, ESTRETS D’ARNES-HORTA.

25 octubre 2009 per uec tortosa

Aquest cap de setmana ha estat molt instructiu, hem après moltes coses: hem après a preparar un ràpel i a fer-lo en condicions, hem après a fer diferents tipus de reunions i alguns “truquillos” per a fer-les , hem après com es fan les vies llargues , a tenir paciència , a que no s’ha de córrer , hem après assegurar amb reverso tot i que alguna no va assegurar be el seu i va acabar al fons de l’aigua , tan llarg viatge des de Londres per acabar d’aquesta manera …..en fi…. també hem après a descansar a les reunions inclús a fer fotos als companys que van pujant , hem après que el casc s’ha de portar sempre ja que no se sap mai el que pot caure de dalt i garanteixo que poden arribar a caure coses molt rares !!!

Personalment jo he après de cada monitor moltes mes coses que l’any passat tot i que cadascun te els seus “truquillos” i les seves manies , ara puc dir que tinc mes confiança amb el material i en mi mateixa gràcies a ells , he comprovat per fi que l’escalada es un dels esports mes segurs que hi ha sempre que es faci en condicions segures i mes veient l’Alba com pujava de primera.
També he après molt de Manolo “the big” un dels homes mes tranquils i amb mes paciència del mon , una de les frases d’ell i que se m’ha quedat gravada pot ser per les vegades que me l’ha repetit es la següent: “ es igual qui t’assegura has de confiar en no caure“ la veritat es que no m’ajuda molt …… però m’agrada , com diu l’ Anna tots els escaladors haurien de tenir un Manolo “the big” al seu costat quan surten.
Vam tenir la sort de que un dels monitors, molt amablement , ens va ensenyar de forma desinteressada com caure anant de primers i desprès de passar la xapa, una tècnica que hem de dominar tots a la perfecció , la veritat es que vore allò em va treure un gran pes de sobre ja que sempre penso: “quan caure sabre el que passa ”.
També com a curiositat vam poder veure en exclusiva i en viu una carrera de “a vore qui la te mes llarga “ però ens vam cansar i al final vam anar a dinar al bar.
De tornada estàvem tots accelerats vam comentar el gran dia que havíem passat les cagades que havíem fet i lo cansats que estàvem, però encara teníem forces per a prepara la quedada a Montserrat i lo be que ens ho passarem per allí dalt escalant o no….

Com diu Manolo Navarro , tenim que créixer i com me diu Manolo “the big “ tot el pes a un peu, les mans sols per aguantar l’equilibri , treu el cul cap a fora , puja l’altre peu i amunt !!

By la que repeteix curs per segona vegada ( no hay dos sin tres ).

FOTOS DE MANOLO.
FOTOS DE JORDI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *