ESCALADA EN GEL A BIELSA.
Són les set del matí del dissabte a la pèrgola de Jesús, on un grup d’intrèpids escaladors i alpinistes ens reunim per emprendre el camí cap a Bielsa. Cap a les onze del matí ja ens troben equipats i enfilant el costerut sender que porta al peu de les cascades de gel de Bielsa. Finalment a les dotze, poden trobar un lloc on instal·lar les cordes i començar a practicar els primers cops amb piolets i grampons contra el gel. Ara puja un, després un altre, canvi de piolets, practicar com clavar un cargol de gel … En definitiva, a les quatre de la tarda tots cap al cotxe cansats i gelats de fred, però satisfets d’un dia profitós.
Després de passar un control policial, trobar lloc i sopar al bar de la gasolinera, ens poden seure i prendre unes copes tot esperant el programa de muntanya de la quatro. Finalment, anem a dormir sense veure el programa esperat, com a conseqüència d’un canvi de programació, i amb més patxaran al cos de l’estricament necessari.
A les set del matí del diumenge, es l’hora acordada per emprendre un altre cop el camí. A les vuit, ja ens trobem al pàrquing del túnel de Bielsa, i a les vuit i mitja ja són a peu de via. Un grupet de tres alpinistes decideixen emprendre un corredor de gel aconseguint l’èxit en la seva ascensió, és a dir, coronació i adelantament de dues cordades franceses. La resta d’alpinistes en dirigim cap a les cascades de gel on repetim gestes del dia anterior. Cap a les dues de la tarda iniciem el retorn cap a casa, no sense passar abans pel rigorós control policial i pel bar de la gasolinera a fer el mosset de costum.
No podria finalitzar aquesta crònica sense agrair l’alta professionalitat dels instructors, ja que ens van presentar situacions d’accidents per tal d’augment els nostres coneixements dels riscos que comporta aquesta activitat.
Fotos Manolo
Fotos @lbert
Fotos de Paqui