UEC Tortosa – Escalada

Secció escalada de la UEC Tortosa

Primer cap de setmana Curs Escalada en Roca de Nivell 3

22 Maig 2018 per Vicent

El curs s’ha dut a terme en dues sessions que corresponen a dos caps de setmana. La primera sessió l’hem realitzat el cap de setmana del 19 i 20 de maig (incloent-hi el divendres 18); la segona l’hem fet el cap de setmana del 2 i 3 de juny.
Divendres 18 ens trobem a la seu de la UEC de Tortosa, a les 20h. Després de les presentacions, l’instructor ens explica la planificació del curs i comença amb la sessió teòrica on introdueix els conceptes bàsics de l’escalada en roca de nivell 3: tipus d’escalada, tipus de cordes, nusos bàsics, materials de progressió, ancoratges fixes i mòbils, reunions, assegurament a la reunió, ràpel auto assegurat, ràpel de fortuna… Quedem per l’endemà a les 8h. a la Pèrgola, tot desitjant que el temps no ens doni una sorpresa.
Dissabte 19 el dia s’aixeca prou bé i ens trobem a Jesús amb ganes ja de tocar roca, tascons, friends… Sortim en les furgos de l’instructor i Shankar cap a Horta on ja ens espera en l’altre instructor per esmorzar. Salutacions, entrepans i cafès i som-hi cap als Estrets que l’ànsia ja comença a demanar pedra. L’aparcament no està massa ple, preparem motxilles (cordes per aquí, cordes per allà…) i ens dirigim a les vies.
Per fi, ja hi som. Primer que tot, recordem els tipus de reunions (mòbils i semi mòbils) i comencem la primera pràctica en vertical. Fem dues cordades. Puja el primer i munta una reunió semi mòbil, el segon i el tercer munten alhora per tal d’arribar a la reunió. Canviem cordes i cap amunt el segon llarg. Un cop a dalt, rapelem dues vegades fins a baix. És hora de dinar.
Fem un mos i ara toca Ae. És el moment de provar la Fifi (maleïda Fifi) i els estreps. Posició de cigonya, equilibris precaris, la Fifi que no corre… i xupa nano que hi ha molta comba. Cauen unes gotes però no és res. Progressem de primers en artificial amb Fifi i estrep, i baixem fent un abandonament simulant el supòsit de que no ens ha arribat la corda, de cinta en cinta amb maixard, desencordant-nos d’una i recollint la corda sobrant. Mentre, el que queda lliure munta reunions amb ancoratges mòbils. Tornem a pujar en artificial però ara de segon. Buff, ja són les 7 de la tarda i toca recollir.
Pleguem i tirem cap al cotxe tot comentant les maniobres i les diferents vies que coneixem als Estrets (Caspa i Càries, L’esperó de la lluna plena, El retorno de la Inquisición, Sols per la Maria…), mentre una cordada fa el darrer llarg de la Ítaca. El Port està preciós.
Tornem cap a Horta a fer la cervesa mentre mirem les fotos i planegem l’endemà. A les 9 a l’Assut. Sembla que el temps aguantarà.
Diumenge 20, el dia s’aixeca millor. Hi ha moltes ganes i a les 9 estem tots a la roca. La primera pràctica serà pujar un llarg com si la via estes neta i nosaltres muntem la reunió (una corda va als parabolts i l’altra ens serveix per practicar els ancoratges mòbils). Mentre, el que queda lliure munta reunions amb claus. Quan alguns encara som a dalt comença a ploure. Gairebé ni havíem vist els núvols de tant enfeinats que estàvem. Ens ha agafat de ple. Alguns s’amaguen com mussols als forats a 10 metros d’alçada, però els que estan assegurant als companys no tenen tanta sort. Bé, baixem tot el ràpid que podem, recollim el més important i cap a les furgonetes. Hem quedat una mica xopets però encara tenim alguna roba de recanvi i aprofitem per menjar. Comencen també els somriures amb el intercanvi de fotos i vídeos que amenitzen l’espera.
Surt el sol una mica i decidim tornar-hi. Ara practicarem l’artifo aprofitant una línia de parabolts i una línia que hem de protegir nosaltres, que provarem amb la Daisy Chain, i on ancorarem la Fifi i els estreps. Renoi, això s’ha de pensar i provar a fons. Anem a muntar reunions per a que el company pugi i faci el segon llarg, però el que ens agafa és el segon aiguat que no ens dona massa temps a reaccionar. Xupa i xopa. Ara sí que baixem tot el ràpid que podem perquè això s’embruta. Buff, xopets.
Quan ja estem a les furgonetes deixa de ploure, jejejeje. Bé, encara hem pogut aprofitar, però no ens queda roba per a canviar-nos. Així que decidim plegar per avui que ja passen de les 4. Ens acomiadem per d’aquí a quinze dies amb moltes ganes de retrobar-nos. Quedem a les 9 a La Riba, a Tarragona, el dissabte 2 de juny, doncs el segon cap de setmana farem allí les pràctiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *