UEC Tortosa – Escalada

Secció escalada de la UEC Tortosa

Escalada en el Pais Valencia

26 novembre 2010 per uec tortosa

Escalades al Llevant
El Dijous dia 18 me truca el amic Victor m’explica que marchen cap el País València buscant el bon temps per escalar, a mi me falta temps el demano permís a la meva chicota i cap a baix que fa bon temps, el dilluns 22 mos trobem Víctor, Pau, José i jo Manolo, a les 15’30 i desprès de carregar material i menjar en l’autocaravana del Víctor, carretera i a buscar el bon temps del llevant, desprès de alguna que altra aturada per hidratarmos arribem al peu del Puig-Campana, nostre primer destí, el nostre amfitrió se desviviu per que mos trovessem com a casa nostra i mos prepara un sopar d’escandalo i digne dels mijor comensals ( eixo a sigut la constant de tots els dies) una vegada sopats busquem les vies que farem demà, José i jo farem cordada i anirem a fer el Espero Central, Víctor i Pau se decanten per el Espero Finestrat, ve a dormir que demà mos espera bona.
Segon dia, mos aixequem a les 7’00 esmorzem preparem material i cap al
Puig-Campana, José i jo fem la via tranquils en sis o set ores mes la baixada que es d’ordago, mes exposat que la mateixa via però tot mos va ve, Víctor i Pau acaben bastant mes prompte que natros i mos esperen con el berenar preparat tot un detall, desprès de descansar un ratet decidim narmos cap a Sella i demà fer esportiva, o sigui que carretera i cap a Sella em arribar busquen on aparcar, sopem i desprès anem al poble en busca de un bar fer algun carajillo que altre, desprès a dormir.
Tercer dia, no portem pressa per eixecarmos estem al lloc i anem a fer esportiva o sigui que anem al poble mos comprem algo per esmorzar i tranquils en acabar mos anem cap a les vies i a escalar, mirem les ressenyes i fem cap en un lloc on n’hian vies que segon les ressenyes son quarts i cinquens superiors i algun tercer, proven els quarts i quina sorpresa esta la roca tan sobada, que diràs que eixo es quant menys 5, los 5 pareixen 5 superior i cuant proven els 5 superiors pareix que’stigues en un 6ª, es en estos moments en los que penses tot lo que te falta per escalar i conèixer de la roca, ve desprès de tot eixo mos anem cap la furgo berenem be, per baixarlo una mica fem una bona passejada i decidim anarmos a dormir al Penyal d’Ifac, en arribar i desprès d’aparcar, busquem un lloc per poder veure el Barça, quina odissea mos vàrem recorre mig poble tot sol en arribar al centre vàrem trobar algun bar, desprès de veure el triomf del Barça, el nostre estimat amfitrió mos va fer una sopa de gran luxe, com tot lo que fa, es un artista, en la sobretaula i pensant que mos plouria van decidir ferne tots la mateixa via al Penyal la dels Valencians, però tots mos van anar a dormin pensant que, demà plourà.
Quart i últim dia, a la matinada en sentit ploure i esta negre però esmorzem i cap al peu de la via, comencen el Victor i el Pau, Jose i jo les deixem un llarg de distancia per no amuntegarnos i cap amunt en el quart comença a ploure, desprès de pensarlo una mica Jose i jo decidim baixar els continuen, nosaltres dos rapels i ja estem baix, a deixat de ploure sense pressa mos anem a la furgo i els esperem, han acabat la via tranquil·lament, mos mengen els macarrons que mos prepara el nostre cuiner de alto estanding o sigui el Victor i cap a casa.
Un viatge de categoria, en companys de mes categoria, a la fi gent de la montanya i de la UEC, gràcies per soportarme i ajudarme.

By Manolo “ the Big”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *