UEC Tortosa – Escalada

Secció escalada de la UEC Tortosa

Escalant als Pirineus

17 Juliol 2010 per uec tortosa


Escalant als Pirineus

Els dies 9, 10, 11, 12,13 i 14 un grup de escaladors de la UEC Tortosa, José, Xavi, Alfonso i Manolo, vam anar a escala als Pirineus, conto mas o menys com va anar tot.
El dia nou vàrem sortir a les 18’00 mas o menys de Tortosa direcció a Espot, a Sort vam para a sopar i cap a Espot, que encara no sabíem on dormiríem, en arribar al pàrking mos van instal·lar en les tendes i menys mal que les portaven, pos a la nit mos va caure un petit rusat que mos hagués deixat tots chopets.

Dia deu, mos vam aixecar prompte i desprès de preparar tot lo material i les motxiles, ven carregades, cap al refugi del Ernest Mallafre, on mos esperava un bon esmorzar, una vegada en la panxa plena van decidir que no calia massa esforç, que en la pujada ja hi havia prou i vam decidir fer la pujada normal als Encantats, vaya tela, menys mal que era la “normal”, passos de 2º i 3º però exposats i la desgrimpada de aupa, una vegada baix al refugi un ratet de passeig de relax una birreta i com a tots los refugis sopar prompte que demà mes.

Dia onze, desprès de aixecarmos a les 6’30, esmorzar i carregar les motxiles en tot lo material cap al refugi D’Amitges i com bons Uequeros, pel camí mes llarg i costerut, una vegada en el refugi i desprès dels tràmits de ocupació, se decideix que via fer, es tard però si mos respeta la pluja mos dona temps de escalar la Agulla petita D’Amitges, asi que agafen les motxiles con lo material d’escalar i cap l’agulla, vaiga pujadeta jo vaig reventat però arribo, mentre Xavi i Alfonso fan lo primer llarg, tinc temps de descansar i deseguida comença José en la primera reunió mos trobem tots i cuan Alfonso esta arribant a la segona comença a ploure i mos cau fins pedra José i jo decidim baixar, Xavi no te mes remei que puja hasta donde esta Alfonso per que no mos sent, desprès de rapelar i una mica banyats mos troben tots baix d’una pedra, dinem una mica i cap a baix al refugi, una vegada al lloc i com Xavi te ganes d’escalar mentres mos donen de sopar, busquen unes vies equipades d’esportiva Alfonso i Xavi escalen i José i Manolo prenen el sol i observen el paisatge, del sopar i dormir al refugi no compto res, per que tots sabeu com va.

Dia dotze, donen pluja a partir de mig dia, o sigue que si matinem mos donarà temps de fer lo que no vam fer ahir, arribem al peu de l’agulla petita i comença José el primer llarg, jo me trobo molt cansat i José fa tota la via de primer menys el últim llarg que es un tercer cuart facilet i me deixa fer-lo, darrera venen Alfonso i Xavi que arriben deseguida al darrera de nosaltres, desprès de les fotos de rigor i de fer un parell de mossos que de gana ja teníem, cap a baix la baixada, caminant i desgrimpan però prou ve, en arribar al refugi una dutxa un passeig de relax una rentada de samarretes, i ja sabeu sopar com sempre i dormir com sempre, per cert con mes calor.

Dia tretze i Dimarts per los que no creiem en supersticions un dia com altre, asi que marxem cap a la punta Estasen a fer el Espero Konyosti, al peu de via Alfonso prefereix no escalar i fem una cordada de tres José i Xavi fan los llargs mes compromesos i jo me lo passo d’allò mes ve con mis dos llargs de primer en clàssic, pues no hi havia escalat casi res en clàssic i canvia molt d’eixo a fer deportiva, la baixada perfecta un ratet buscant el rapel i cap a baix al refugi, uns moments de descans i sopar i dormir que demà marxem.

Dia catorze, mos aixequem com sempre però en tranquil·litat, que tot sol tenim que preparar les motxiles i cap a baix, una vegada a Espot fem un ratet prenen una birra i comprant un regalet per les famílies, i mentre fen temps pera uns dels moments mes esperats un dinar de no te menees en “casa del Mariano”, desprès de dinar cap a Tortosa.
Tot sol me queda donar les gràcies als meus companys per la companyia i ajuda i a la montanya per respetarmos.

Manolo”the Big”

Fotos, José i Manolo
Fotos Xavi

3 respostes a “Escalant als Pirineus”

  1. Jordi C ha dit:

    Sou un cracks de l'escalada en clàssica!! Així m'agrada, sempre amunt!!

  2. Anónimo ha dit:

    I de les cróniques…

  3. joven ha dit:

    beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

    http://forlots.blogspot.com/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *